Recordant els vells temps

Durant la última setmana al món universitari català s'han viscut moments molt importants (i tensos) on m'hauria agradat participar (i donar la meva opinió) pero pels exàmens no ha pogut ser; tot i que no m'agraden els examens (extraterrestre seria si m'agradessin) considero que per primera vegada (i molt probablement última) m'han sigut de gran ajuda per no haver de còrrer com si fos en Ronaldinho (ai, no que aquest no corria... doncs com el Tamudo, ai que tampoc corre...; doncs com el Messi, que si que corre) davant un grup de "bèsties" (perquè no mereixen cap altre adjectiu), pròpies d'una altra època, que, porra en mà, donaven cops "d'amor" als estudiants, que si bé en alguns potser no ho eren, no deixaven de portar llibres, en lloc de cascos, escuts i porres.

Si bé és cert que els estudiants potser ens hauriem de replantejar els mètodes que utilitzem per fer sentir la nostre veu, perquè està vist que amb tancaments no aconseguim res, considero que el nostre primer problema en aquests moments (i el de la societat en general) és l'anomanda policia que defensa els drets dels ciutadans catalans, els Mossos d'Esquadra. Però el que més em sorprèn és veure la societat com no es mobilitza; poden desconèixer (o fins hi tot està a favor) el procés de Bolonya, però no crec que en un Estat "democràtic" com és Espanya (o Catalunya, com es vulgui veure), pugui permetre que una "policia" (perquè no crec que ni mereixin aquest nom) atonyini (i mai més ben dit) a tota persona que els hi passa pel costat, siguin estudiants, nens, vells, pares de familia, periodistes,... Però aquesta societat (que cada dia és més conformista) no es queixa per la brutalitat policial, i ara! Prefereixen (no tots, però veient els comentaris a les pàgines web dels diaris es veu que és un grup més nombrós del que tothom pensa) donar la culpa als estudiantas, a qui ens decriuen com a vagos, porretas, nens de papa, pollosos, i altres adjectius per l'estil...

Senyors, ens trobem enfront una policia que, salvant les distàncies, imita als anomenats "grisos", i no en les bones coses (si és que en tenien algunes). Encara tinc grabada a la memòria la imatge d'un mosso baixant a corre-cuita, com si fos un gos (ara entenc el calificatiu gossos de quadra) mort de gana en busca d'una presa, preseguint els estudiants i començant a repertir hòsties. On ha quedat el diàleg típic de les societats civilitzades?

A més, un altre punt. No parlen tan de que Bolonya ens equivaldrà al resta d'Europa? Doncs jo tinc una pregunta pels que opinen així: a la resta d'Europa tenen un cos policial que reparteix a tothom i fa càrregues policials enmig de carrers on hi ha vianants? Jo no conec gaire Europa però aquesta situació que es va viure, si l'hagués de situar en algun país europeu, aquest seria Rússia i no FInlàndia, Alemanya o Anglaterra (països molt més avançats que nosaltres en tots els aspectes, però sobretot l'educatiu, del qual s'omplen la boca parlant els polítics que després són incapaços d'acceptar els errors policials).

Però clar, d'aquí una setmana (per no dir 4 dies) el senyor Zapatero haurà dit alguna altra bajanada sobre la crisis econòmica, o el president Montilla farà una altra montillada (perquè ara no són maragallades) i tota l'atenció pública es centrarà en les tonteries dels polítics actuals, oblidant com en conseller Saura s'ha emmerdat fins a les orelles (hauria de dimitir), com el burru del Olmos aquell, el director dels mossos, també hauria de dimitir (no hi ha res pitjor que tu dir blanc i que desprès vingui el teu jefe dient negre) o com en Puigcercòs denuncia que Telecino i Antena 3 estàn duent a terme una campanya de linxament públic del cos dels mossos (que si bé és cert que ho fant, també és necessari que ho fagin, perquè sinó ningú posaria el crit al cel).

De dues coses només estic segura. La primera, que si el govern fos de Convergència i Unió al PSC, IVC i ERC els faltaria temps per sortir al carrer demanant la dimissió de tothom; i que, desprès de veure les declaracions del Puigcercós, tinc bastant clar que ERC no és un partit que arribi a votar mai (i això que ja em queien malament, però després d'aixó...).

Pena de muerte y cadena perpetua

Debido a la desgraciada muerte de Marta del Castillo, la sociedad española (liderada por los programas matinales de las televisiones) ha empezado una lucha contra mar y marea para que en España exista, almenos, la cadena perpetua, pero tampoco les disgustaría que tuviéramos la pena de muerte. Ante este claro ejemplo de "locura" general una se pregunta en qué tipo de país vive, uno donde nadie quiere gastarse un mísero euro en comprarse la constitución (sí, en la abacus la tiene por 0,90 €) y prefiere desatar la locura.

Para unos padres, ver como de un día para el otro desaparece su hija, menor de edad, la niña de sus ojos, en manos de la ex-pareja de ésta, debe provocar, si más no, una histeria considerable; también puedo entender que estos padres, junto con otros familiares, hayan iniciado una cruzada para que los asesinos de su hija/nieta/sobrina/amiga paguen por sus actos. Ahora bien, sin querer defender a los asesinos, se tiene que contextualizar la situación, porque no creo que estos chicos (porque excepto uno de 40, los otros son chicos de 19 años) hayan premeditado sus actos, es más, supongo que todo se debió a una discusión con la chica; tienen que pagar por sus actos pero ustedes creen que un chico de 19 años merece pasar toda su vida en la cárcel? Des de mi punto de vista no, aunque puede que este chico lo hicera a consciencia.
Además, y aquí llega el tema complicado, para introducir la cadena perpetua (y la pena de muerte) se tendría que modificar el código penal, hasta aquí ningun problema. Pero el problema es que la Constitución Española de 1978, en su artículo 15, dice, textualmente: "Todos los ciudadanos tienen derecho a la vida i a la integridad física y moral, sin que, en ningún caso, nadie pueda ser sometido a tortura ni penas o tratos inhumanos o degradantes. Resta abolida la pena de muerte, excepto de lo que puedan disponer las leyes penales militares en tiempo de guerra"; una vez visto el artículo, se deduce que para introducir la pena de muerte y/o la condena pereptua se tendría que modificar la constitución. Y aquí encontramos el otro problema, que es el siguiente: siguiendo el artículo 87 de la CE la iniciativa legislativa corresponde al Gobierno, al Congreso de los diputados, al Senado; como se ve: la iniciativa popular se ve excluida. A parte, este tema está en el título 1 de la CE, que en caso de ser reformado tiene un procedimiento más complicado (les invito a leer el capítulo 168 de la CE para ser más exactos, ya que es muy largo).

Una vez visto todo esto, y al ver que tanto Zapatero como Rajoy se reunieron con los padres de esta pobre chica me pregunto dos cosas: nadie les ha dicho que aunque presenten 5 millones de firmas no van a cambiar nada? y otra cosa, y esta mas preocupante, si Rajoy y Zapatero se reúnen con ellos quiere significar que no saben de la imposibilidad de la iniciativa popular, lo que significaría que no conocen la Constitución; no quiero pensar mal de nuestros queridos políticos pero me estoy empezando a preocupar, y muy seriamente...

¿Locura e incoherencia?

El pasado domingo se celebraron las elecciones democráticas autonómicas de Euskadi y Galicia. En las vascas, puede ser que estemos ante un momento histórico porque, en caso que el PSE y el PP pacten, sería la primera vez en 30 años de democracia que el PNV no estaria en el gobierno. Esta situación ha provocado la crispación de los dirigentes del PNV, provocando que digan perlas tales como que un pacto PSE-PP sería un "golpe institucional".

Los resultados de las elecciones muestran claramente que el PSE estará en el gobierno (24 escaños), aunque necesitará pactar con otro partido: o PNV (30 escaños) o PP (13 escaños).

A través de las declaraciones del candidato socialista, todo parece indicar que el nuevo gobierno vasco estará formado por miembros del PSE-EE y del PP. Esta opción, des de mi punto de vista, es una locura, una incoherencia, ya que su ideologia es opuesta (centro-izquierda y derecha) y, además, si observamos la situación política en Madrid, con continuos ataques entre socialistas y conservadores, todo parece indicar que el gobierno no duraría mucho o habría continuos conflictos entre los dirigentes. Sin embargo es necesario contextualizar esta victoria electoral, ya que estos dos partidos en Euskadi reciben la etiqueta de no-nacionalistas i, además, ambos partidos son víctimas de la violencia etarra, contra la cual luchan para que deje la violencia.

La otra opción sería un pacto entre PSE-EE y PNV, pero no parece muy viable ya que los políticos nacionalistas vascos no han digerido demasiado bien la derrota electoral; a pesar de ser el partido más votado ven que la decisión de formar parte del gobierno no depende de ellos. A parte, se trata de dos partidos con una idea de nación completamente opuesta y, además, en caso de formar parte del mismo gobierno sería dificil decidir sobre todos los aspectos ya que ninguno de los dos daría el brazo a torcer.

Una vez analizadas las dos opciones me cuestiono si la única opción que hay es el pacto PSE-PP, ya que resulta, si más no, una excepción que en el mapa político actual los dos principales partidos esten dispuestos a pactar para gobernar una comunidad autónoma como Euskadi. ¿Y, en caso que pactarán, cuál sería el futuro de ese gobierno?

Solo lo podremos saber en caso de que pacten, cosa que, de paso, ofrecería una clase de educación a los miembros del PSOE y del mismo PP: se puede pactar dejando de lado la ideología para poder lograr lo mejor para el pueblo, que es quien los elige como representantes.

Democràcia?

Tot i que no vull perdre el temps parlant del molt honorable Joan Josep (o Josep Joan, no sé ni com es diu) Moreso, alias rector de la Pompeu Fabra, crec que fer-ho avui és necessari, ja que s'apropen les eleccions a rector (dijous 26 de Febrer).

Aquest senyor, que em crea una simpatia gegant, se'ns presenta com a únic candidat, no fos cas que un mindundi (com diu en Joan Marc) perdès estrepitosament davant la clara victòria que se li preveu al rector Moreso. A més, en J.J (per no crear confusions) Moreso ha decidit avançar les eleccions mig any, però no us penseu que ho fa per ell, i ara! Ho fa perquè els alumnes (és que en el fons és bona persona i es preocupa pels seus estimats (¿?) alumnes); va pensar que els alumnes a l'estiu esterem morts de calor i estressats pels exàmens (cosa que ja ho estem al llarg de l'any gràcies al magnific pla d'estudis de la UPF) i no estariem en condicions "favorables" per a participar en unes eleccions TAN importants.

Com segurament heu vist, els que aneu a la UPF (Universitat Per Fotre), parlo amb ironia, ja que crec que és l'últim que ens queda al veure com s'està violant la democràcia a la universitat dels "pijos".

El senyor Moreso ha avançat les eleccions i les va convocar a dos mesos vista perquè cap rival gosés fer-li oposició, no fos cas que perdès el càrrec (amb el conseqüent drama que es viuria entre la població estudiantil, on se li té tanta estima, pero no dir que estan enamorats d'ell).

A més, en J.J. Moreso ha tingut el morro d'enviar-nos un e-mail demanant el nostre vot, però és que a qui vol que votem si no ha deixat que es presentés ningú més? Però clar, com és d'esquerres (socialista, concretament) ja s'ha guanyat el nostre suport, no?

Doncs no, senyor Moreso! Almenys jo penso votar en blanc, perquè estic farta de que se'ns negui el diàleg, que se'ns enviï la polícia (ai, com m'estimo els mossos d'esquadra) quan els estudiants estan pacíficament reunits o per trencar unes cadenes (senyor Moreso, a la Pompeu no hi ha conserge, o què?) i moltes altres violacions de la llibertat d'expressió/reunió,... que se'ns està negant als estudiants.

Davant la situació que s'està vivint a la Pompeu, jo em pregunto: hi ha democràcia?

Recordem que democràcia vol dir poder del poble, i que si situem el significat de democràcia en el context universitari de la UPF crec que aquesta passa a no existir, ja que en Moreso i el seus col·laboradors (empresaris, banquers,...), que són qui manen, no són precisament del poble.

Si no ens queixem nosaltres, qui ho farà?

Les classes de Dret Constitucional I són tan interessants que sense adonar-te'n et trobes pensant en qualsevol cosa o fent alguna cosa que no té cap relació amb l'assignatura. Si et pares a pensar, ens trobem en un món que se'n va a pico, sense fre, i, almenys jo, em trobo en que sóc una inútil, que no ho puc solucionar ni res...

Un dels principals problemes actuals, però no l'únic, és l'educació.
Els estudiants ens mobilitzem perquè la universitat actual (a l'igual que tot el sistema educatiu) està podrida. Tenim uns rectors que es comporten com franquistes (expulsant alumnes amb mètodes d'una llei de 1945, enviat a la policia quan els alumnes actuen pacíficament), i als estudiants que ens mobilitzem se'ns tracta com a criminals, com mandrosos que van a l'universitat a juagr a cartes al bar, com a nens de papa que ens queixem perquè no tenim res a fer ja que tenim la vida solucionada,... I jo em pregunto, si no ens queixem nosaltres qui ho farà? Els polítics, que ara deuen estar sentats còmodament a les seves cadires de pell? Els obrers de les fàbriques, que estan més preocupats en no perdre la seva feina a causa de la crisis? Els funcionaris, la majoria dels qual no fan res i no s'han de preocupar per si els fan fora?
A part, la qualitat de les classes magistrals en nombroses ocasions és qüestionable ja que les aules avui en dia estan sobressaturades: amb 99 companys és impossible fer classe perquè, tot i que no tots van a classe, hi ha qui sempre xerra, si la classe no és gaire interessant et distreus fàcilment,...; a més, al professorat, per molta qualitat que tingui, l'hi deu ser insuportable fer unes classes en les que la meitat, o més, dels alumnes no hi estan interessats.

Tot i això, no es pot considerar que el problema de l'educació espanyola estigui únicament centrat en la universitat; com fa anys que es diu: tot el sistema educatiu espanyol es preocupant. Ens trobem sempre a les últimes posicions en tots els rankings europeus (tenim el consol que Grècia sempre està pitjor situada (fet molt trist); però compte, perquè si d'aquí uns anys el sitema espanyol no millora, podem trobar-nos en una situació semblant a la que es va viure a Grècia entre novembre i desembre). Aquesta situació es deu a, entre altres deficències, una pèssima educació pública (en la qual s'intervenen pocs recursos i que, a l'igual que la universitat, es troba sobressaturada), una pèssima preparació dels professors (problema intímament relacionat amb la crisis de l'universitat pública), poquíssims recursos per a un bon ensenyament, i moltes altres coses. No espero que el nostre sistema s'assembli al finlandés perquè, sense anar gaire lluny, tenim moltes diferències, tan econòmiques, com culturals o històriques, però si que es podrien pendre algunes polítiques educatives i adaptar-les; però sí que m'agradaria veure una mica d'interés, tan per part de la societat com per parts dels polítics, per a arreglar les coses, perquè no sembla que a ningú li interessi si l'educació és fet d'orgull o de plor.

Avui en dia tothom es queixa de la mala situació del país, dels polítics, de l'economia,..., però en un país on la seva educació fa riure (per no plorar) des de fa temps, què més esperen? Però això sí, quan els estudiants ens volem mobilitzar per queixar-nos, tota la població, des del president de la Generalitat fins a un jubilat amb una mísera pensió, els hi falta temps per condemnar la nostra actuació; i això provoca que molts estudiants ja ni intentin canviar les coses, però jo a ells els hi diria: si no ens queixem nosaltres mateixos qui defenserà els nostres interessos?
Tots els estudiants, perquè sembla que siguem els únics interessats, ens hem de moure, sense que ens importi el que tenen a dir les altres persones, però per que això ens hem d'unir, i com podria haver dit Marx en cas de parlar del estudiants catalans: ESTUDIANTS DE TOTES LES UNIVERSITATS, UNIU-VOS!