Recordant els vells temps

Durant la última setmana al món universitari català s'han viscut moments molt importants (i tensos) on m'hauria agradat participar (i donar la meva opinió) pero pels exàmens no ha pogut ser; tot i que no m'agraden els examens (extraterrestre seria si m'agradessin) considero que per primera vegada (i molt probablement última) m'han sigut de gran ajuda per no haver de còrrer com si fos en Ronaldinho (ai, no que aquest no corria... doncs com el Tamudo, ai que tampoc corre...; doncs com el Messi, que si que corre) davant un grup de "bèsties" (perquè no mereixen cap altre adjectiu), pròpies d'una altra època, que, porra en mà, donaven cops "d'amor" als estudiants, que si bé en alguns potser no ho eren, no deixaven de portar llibres, en lloc de cascos, escuts i porres.

Si bé és cert que els estudiants potser ens hauriem de replantejar els mètodes que utilitzem per fer sentir la nostre veu, perquè està vist que amb tancaments no aconseguim res, considero que el nostre primer problema en aquests moments (i el de la societat en general) és l'anomanda policia que defensa els drets dels ciutadans catalans, els Mossos d'Esquadra. Però el que més em sorprèn és veure la societat com no es mobilitza; poden desconèixer (o fins hi tot està a favor) el procés de Bolonya, però no crec que en un Estat "democràtic" com és Espanya (o Catalunya, com es vulgui veure), pugui permetre que una "policia" (perquè no crec que ni mereixin aquest nom) atonyini (i mai més ben dit) a tota persona que els hi passa pel costat, siguin estudiants, nens, vells, pares de familia, periodistes,... Però aquesta societat (que cada dia és més conformista) no es queixa per la brutalitat policial, i ara! Prefereixen (no tots, però veient els comentaris a les pàgines web dels diaris es veu que és un grup més nombrós del que tothom pensa) donar la culpa als estudiantas, a qui ens decriuen com a vagos, porretas, nens de papa, pollosos, i altres adjectius per l'estil...

Senyors, ens trobem enfront una policia que, salvant les distàncies, imita als anomenats "grisos", i no en les bones coses (si és que en tenien algunes). Encara tinc grabada a la memòria la imatge d'un mosso baixant a corre-cuita, com si fos un gos (ara entenc el calificatiu gossos de quadra) mort de gana en busca d'una presa, preseguint els estudiants i començant a repertir hòsties. On ha quedat el diàleg típic de les societats civilitzades?

A més, un altre punt. No parlen tan de que Bolonya ens equivaldrà al resta d'Europa? Doncs jo tinc una pregunta pels que opinen així: a la resta d'Europa tenen un cos policial que reparteix a tothom i fa càrregues policials enmig de carrers on hi ha vianants? Jo no conec gaire Europa però aquesta situació que es va viure, si l'hagués de situar en algun país europeu, aquest seria Rússia i no FInlàndia, Alemanya o Anglaterra (països molt més avançats que nosaltres en tots els aspectes, però sobretot l'educatiu, del qual s'omplen la boca parlant els polítics que després són incapaços d'acceptar els errors policials).

Però clar, d'aquí una setmana (per no dir 4 dies) el senyor Zapatero haurà dit alguna altra bajanada sobre la crisis econòmica, o el president Montilla farà una altra montillada (perquè ara no són maragallades) i tota l'atenció pública es centrarà en les tonteries dels polítics actuals, oblidant com en conseller Saura s'ha emmerdat fins a les orelles (hauria de dimitir), com el burru del Olmos aquell, el director dels mossos, també hauria de dimitir (no hi ha res pitjor que tu dir blanc i que desprès vingui el teu jefe dient negre) o com en Puigcercòs denuncia que Telecino i Antena 3 estàn duent a terme una campanya de linxament públic del cos dels mossos (que si bé és cert que ho fant, també és necessari que ho fagin, perquè sinó ningú posaria el crit al cel).

De dues coses només estic segura. La primera, que si el govern fos de Convergència i Unió al PSC, IVC i ERC els faltaria temps per sortir al carrer demanant la dimissió de tothom; i que, desprès de veure les declaracions del Puigcercós, tinc bastant clar que ERC no és un partit que arribi a votar mai (i això que ja em queien malament, però després d'aixó...).